CANYELLES, TOMEU / VIVES, GABRIEL
Durant diferents generacions, joves turistes -principalment britànics- han convertit Magaluf en un espai de peregrinació gairebé iniciàtica on tot és possible. Lloada per uns i alhora repudiada per altres, aquesta localitat del litoral mallorquí ha esdevingut, més que una destinació turística amb personalitat pròpia, una marca coneguda arreu del món. A les darreries del segle xx, les preferències i possibilitats econòmiques d'un nou visitant conduïren a una especialització sectorial en la que Magaluf es perfilaria com una mena de laboratori en què experimentar amb els límits del model turístic de sol i platja; per això, fenòmens correntment associats al seu desenvolupament econòmic, com les boat parties, el pub crawling, el balconing, el mamading, la happy hour o la violència hooligan representen els fracassos més importants d'un model rendible, però qüestionat socialment des de fa dècades. Des d'una perspectiva històrica àmpliament documentada, Canyelles i Vives generen una reflexió crítica sobre el model turístic de sol i platja a partir d'un cas d'estudi en el que el sensacionalisme informatiu, els judicis de valor i les descripcions tòpiques poden condicionar la realitat en favor d'una visió mitificada. Biografia dels autors: Gabriel Vives Ferrer (Son Servera, Mallorca, 1986). És llicenciat en Història, màster en Formació del Professorat i màster en Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió per la Universitat de les Illes Balears, i màster en Història Antiga del Mediterrani per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat diversos treballs científics tant en jornades d'estudis locals com en revistes especialitzades en l'àmbit de la història antiga, moderna i contemporània. Cofundador de la revista digital satírica Foc i Fum, ha participat com a col laborador en diversos programes radiofònics a IB3 Ràdio, Ona Mediterrània o Ràdio Marratxí. Tomeu Canyelles Canyelles (Pòrtol, Mallorca, 1984). És doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears i màster en Comunicació pel CESAG. Ha coordinat diversos projectes R+D a l'àmbit universitari alhora que s'ha especialitzat en recerques al voltant dels processos culturals, els impactes socials del turisme i l'escena musical illenca. Autor d'obres com Els picadors mallorquins: Seductors i seduïts durant del boom turístic (2015), L'illa desvestida (2016) o Esta es nuestra guerra! Historia oral del punk en Mallorca (2019), col labora de manera habitual en diversos mitjans de comunicació (IB3-Ràdio, Última Hora, MondoSonoro i altres). Va obtenir el Premi Ciutat de Palma d'Investigació 2019 juntament amb Francesc Vicens.
