Mal Pas narra amors que fan mal, més mal com més intensos, així que no el llegiu si creieu que l'amor és sempre una festa. A més, transcorre a una illa i a una casa, precioses totes dues. L'amor per la casa i per les vides dels personatges que l'habiten esdevé bellesa i parany. Parany, perquè casa i illa tanquen i ofeguen doblement les persones que estimen i les que són estimades, per mor de tanta bellesa.
Hi ha les veus dels altres, és clar, dels que estripen, jutgen i etiqueten els amors, però lluny d'aportar certeses, embullen. El lector s'ha d'obrir pas, doncs, sense brúixola ni instruccions, per poder fer-se una idea de què ha anat malament: la tria? Ens pensem estimar i escollir lliurement a qui estimem. En el fons, sabem que la tria no és mai innocent i que estimem com sabem o podem i encara gràcies si n'aprenem alguna cosa, del que hem triat. La mateixa intensitat de l'amor? L'obsessió per l'objecte del nostre desig? Si comencéssim a demanar-nos on hem errat, no acabaríem.
Sabem que hi ha moltes maneres de matar i deixar-se matar per amor. Les més òbvies les trobem a la premsa diària: apunyalaments, trets, cops... De les més subtils no en parlem. Poca cosa diem d'aquelles maneres de matar que erosionen lentament la persona i la destrueixen. Hi ha qui se n'adona a temps i evita l'abisme. I també hi ha qui es queda tancat per sempre a la casa, a l'illa.
