Els indis dAmèrica del Nord deien que les fotos els treien lànima. I això és el que fa especial lull de Pere Colom. Cada obertura de diafragma de la seva càmera capta lessència de les persones
com el diafragma dels pulmons, que és on situaven lànima els grecs. En aquesta ocasió, però, li posa gènere a lesser. Vol captar lànima de la dona mallorquina. La dona mare, la dona eterna, la dona treballadora i la ferida, i la guarida.
I per això necessita la puresa màxima: el cos nuu. Només així, llevant les pistes, els uniformes i les castes arriba a lesperit. La dona mallorquina nascuda a qualsevol part del món, mestissa, arrelada i voladora, que Pere Colom capta al negatiu per tenir-la per sempre així, sense roba
i després deixar-la volar de nou
per fer lànima eterna, per fer delles deeses onmipotents i omnipresents.
A lalçada de Helmut Newton o Robert Mapplethorpe, Colom torna a col·locar-se darrere el visor per fer-nos aquest regal, aquestes 75 fotografies, la majoria en blanc i negre, que ens parlen i que deixen veure lànima de la dona del nostre segle.
«Es necessita una tècnica molt acurada i una mirada neta per a descobrir el misteri daquestes dones i jo crec que Pere Colom ho aconsegueis, transformades pel seu art en deeses.»
Carme Riera (Escriptora membre de la Reial Acadèmia Espanyola)
«Amb aquest llibre, entre totes, li explicam al món el que és ser mallorquina, el que és ser cada una de nosaltres, i ho explicam nosaltres, amb la veu potentíssima de tot el que som. Ni més ni manco.»
Roser Amills (Escriptora)
