Miquel Montoro té més de 160.000 seguidors al seu canal de Youtube i quasi 600.000 a Instagram. És en aquesta darrera xarxa social on penja un vídeo on expressa la seva satisfacció pel fet que la seva mare, na Sandra, ha fet pilotes per dinar.
I ho diu amb una frase destinada a fer història: Hòstia, pilotes, que són de bones, m'encanten. Aquesta mostra espontània d'amor es converteix uns mesos després i sense que ningú sàpiga per què, en viral, i de sobte comença a circular fent que adolescents de tota Espanya que mai no havien dit ni una paraula en català la incorporin amb total normalitat al seu repertori de frases fetes (tot i que descontextualitzades).
D'aquí a aparèixer al programa més trencador que es fa en aquests moments a la televisió espanyola, La Resistencia, hi ha només una passa. I després tothom es rendeix a en Miquel Montoro, que ja no és el nin de l'hòstia pilotes sinó en Miquel Montoro Fons, amb nom i llinatges.
Hauria estat fàcil fer un llibre sobre en Miquel Montoro i sobre com el seu Hòstia, pilotes l'ha convertit en un personatge mediàtic de primer ordre. Però ens agraden els reptes. I el nostre ha estat intentar anar més enllà i demanar-nos si en Miquel Montoro pot ser el símbol d'un canvi vital, si els valors que ell defensa consum de productes de proximitat, pagar preus justs als pagesos, valorar la seva feina i l'autenticitat es
poden aplicar avui en dia. Sociòlegs, escriptors, professors d'universitat, pagesos i periodistes reflexionen sobre què ha significat el fenomen Miquel Montoro i si encara és possible viure del camp. Evidentment, ell també hi diu la seva. I Lo
Pau de Ponts en fa el pròleg.
