La poesia daquesta poeta de Nova York ha estat titllada de «confessional», molt més conreada en la poesia anglosaxona que no pas «aquí», tot i que aquest qualificatiu va ser reinterpretat i qüestionat per una de les seves màximes «etiquetades», Anne Sexton: «El poeta no ha dincloure-ho tot per contar la veritat. Es pot mentir. Podem confessar-nos i mentir per sempre»; «Si fes totes les coses que he confessat no tindria temps per escriure un poema».
En Glück els versos ens diuen que «Jo era com una llum brillant passant a través duna cambra fosca», si la cambra fosca és el llenguatge, sempre mentider, que es desvetlla per la contingència de la mateixa vida; o si entenem lobra de Glück com una de les propostes més brillants dun mercat literari (editorial?) que exigeix un lector disposat a destriar aquest gra de tanta, tanta palla.
Coneixeu-la, sisplau, com a rapsoda i, quan la llegiu, tingueu al cap algun quadre dE. Hopper.
