Situada a lOlimp de les escriptores suïcides amb Alejandra Pizarnik, Sylvia Plath o Virginia Woolf, Sara Teasdale va ser una de les poetes nord-americanes més brillants del primer terç del segle xx. Honorada amb el Premi de Poesia de la Universitat de Columbia (actualment premi Pulitzer de Poesia) en la seva primera convocatòria, Sara no va estar conforme amb la vida que li va tocar. Fràgil i somniadora, cercava limpossible: un amor vertader i el gaudi de lart i la bellesa duna manera que omplís la seva existència. Res no va donar consol al seu cor; ningú no va poder realment compartir el seu món interior, ple dincerteses i dubtes.
Traduïda per primera vegada al català, aquesta antologia seleccionada a cura de Joan Antoni Cerrato reuneix un conjunt de poemes que assoleixen els criteris duna poesia lírica genuïna; versos que entren de ple dins el funcionament del cor humà; versos màgics i crepusculars, que hauran de ser llegits a la llum de la mateixa ambivalència que va portar la poeta a estimar la vida al principi i, més tard, a rebutjar-la duna manera tràgica.
