«En aquest recull de poemes Mary Oliver, com a tots els seus llibres, ens sorprèn amb l observació acurada de la natura, amb la identificació gairebé mística amb el món natural, amb la gratitud davant del que se ns ofereix a cada instant, però també amb la mirada trista i de vegades feroç cap a la degradació que pateix aquest planeta meravellós que ens acull, cap a tot allò que els humans estem fent amb ell i cap a les devastacions humanes que el poder perpetra a través de les guerres on el jo poètic fraternitza en un llenguatge despullat de qualsevol artifici amb els soldats. Com a bona seguidora de Walt Whitman, des d una perspectiva poètica neoromàntica, Mary Oliver aconsegueix decantar la balança cap a l alegria de viure, de trobar vida i lliçons de vida en el mal i en el bé, en la foscor i en la claredat, en l interior i en l exterior, en la vida i en la mort. I aquestes lliçons de vida ens les transmet a nosaltres com a lectors.» (Del pròleg de Corina Oproae.)
