Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941) El 1967 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel la 39º a l ombra i ha destacat amb títols com Material de fulletó, La santa, Gelat de maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos. El 2009 l evolució del seu procés d escriptura desemboca en Lovely, un poemari que esdevé la revelació d una veu singular, demolidora, que converteix l autora en una de les grans veus poètiques actuals, seguit de Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015), Tots els cavalls (LaBreu Edicions, 2017), Premi Cavall Verd de la Crítica i Premio Nacional de Poesía (2018), i l antologia Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre. Ha rebut la Creu de sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ramon Llull del Govern Balear, el Premi Josep M. Llompart de l Obra Cultural Balear, la Medalla d Or de la Vila de Santanyí; la Medalla d Or de la Ciutat de Palma; el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Jaume Fuster de l Associació d Escriptors en Llengua Catalana.
Amb Pare què fem amb la mare morta, Vicens confirma aquesta capacitat per esgarrifar mentre emociona, aquesta vegada posant com a centre de lexperiència de pèrdua la mort de la mare, envoltant-la de mite i una sensibilitat poètica del tot singular i dextraordinària força.
