La nova heroïna dEva Baltasar senfronta a un dels monstres més perillosos que hi ha: lamor a primera vista. Lescala fosca del desig no té barana va escriure Maria Mercè Marçal. La protagonista de Peixos shi estimba daltabaix.
Sé i ho sé perquè ja ho he fet, perquè mhi he trobat que lescriptura no allibera res. La narradora de Peixos és escriptora i viatja allà on li demanen que parli dels seus llibres. Un dia, fent temps abans dun club de lectura, es fixa en una dona que ven paperines de peix fregit a la plaça del poble. El món satura. I penso. És ella, penso.
Ella es diu Victòria i viu en una casa encantada, plena de fetitxos i amb el gos que la guarda com el Cèrber de linfern. La narradora hi entra i es deixa fascinar per cada detall, com si hagués trobat en la Victòria el motlle ideal, la persona que compleix amb tots els atributs que esperem duna parella. La passió creix i creix a base de sexe, copes de vi i excursions al llac. Fins que lenamorament i la bellesa es giren com un mitjó i es converteixen en un pur perill.
