Nina Mingya Powles va aprendre a nedar per primera vegada a Borneo, on havia nascut la seva mare i on el seu avi estudiava els peixos d'aigua dolça. Allà, la piscina local es va convertir en la seva primera massa d'aigua. Al llarg de la seva vida n'hi ha hagut d'altres que han significat coses diferents, però que han estat, a la seva manera, la seva llar: des de la costa salvatge de Nova Zelanda fins a un estany al nord-oest de Londres.
Aquesta col·lecció d'assaigs exlora les masses d'aigua que ens separen i ens connecten, així com tota la resta: des de migracions, menjar, família, terratrèmols i l'antic calendari lunisolar, fins a papallones. En una prosa lírica i intensa, Petits cossos d'aigua entrellaça records personals, somnis i descripcions de la natura. Reflexiona sobre una infantesa viscuda entre dues cultures i explora què significa pertànyer-hi i el dubte de no saber si s'hi acaba de pertànyer.
«Un llibre remarcable... El seu llenguatge vibra a prop de la poesia; aquestes frases tenen seguretat en els ritmes i subtilesa en les ponderacions. Magníficament, oníricament, intrincadament, explora moviment, migració i memòria. La identitat s'hi experimenta com a líquida, fluida. Petits cossos d'aigua va ser el text guanyador del premi Nan Shepherd inaugural i crec que Shepherd hauria adorat aquest llibre, i hauria volgut passejar i nedar amb Nina, parlant de tot el que el seu llibre treu a la superfície.» Robert Macfarlane
