Aquests Planys de Menó per Diòtima són, al meu entendre, el resum de totes les intencions poètiques de Hölderlin: lenyorós del cel, que ha conegut gràcies a lamor i que per lamor només pot tornar a recobrar. Tot això dit amb una al·lusió constant als beneficis de la Naturalesa: al seu moment dadversitat, a la fruïció de lalegria primaveral potser coincidint amb el Schiller de die grüne Stunde, que jo vaig prendre per títol del meu primer recull de poemes i a la seguretat de no esser vençuts pel Nord enemic, mentre poguessin, els amants, somriure, plens del seu déu, amb la tranquil·litat dels qui se senten satisfets en la mútua identificació.
