Si demaneu a un mallorquí què és un molí, contestarà que és una màquina de treure aigua per regar. En aterrar a laeroport de Son Santjoan o al des Codolar, hi haurà hagut ben pocs viatgers externs que no shagin interessat per la presència de les grans rodes giratòries armades duna coa de fletxa sobre una torre de maçoneria o marès. Ara, els molins aiguaders són una relíquia etnològica, però arribaren a ser prop de 2.500!
Els molins per treure aigua, els «inventaren» menestrals instruïts i agosarats entre fusters i ferrers i, sobretot, familiars de moliners de farina; entre ells hi hagué el Capellà de ses Idees, Rafel Oliver, prevere liberal i erudit que havia llegit ferm i va intentar treure la patent del seu artifici. Paul Bouvij el neerlandès dessecador del Prat el va seguir.
El molí va ser un avenç tècnic que va evolucionar des del giny de vela llatina o de gaies (calcat sobre el fariner), passant pel model de ramell de fusta al de ferro, de pales o metàl·lic del qual es mantenen exemplars més o menys ben conservats, però poquíssims en funció.
