Lart de la serigrafia al servei dels banderins turístics
Darrere de la iconografia turística que des de Mallorca va recórrer tot Europa
durant les dècades daurades del boom, shi amaga el nom de Salvador Magallón.
Des de la seva empresa SALMA, aquest serigrafista no només va imprimir els
famosos banderins de record que omplien les botigues de
souvenirs, sinó que
va contribuir en la venda del paradís mallorquí, aferrant-se, com la resta de la
societat, a aquella fàbrica de fer doblers que significaren els visitants europeus.
Però lobra de Magallón va anar molt més lluny de la simple estètica comercial.
En un context marcat per la dictadura del règim franquista representat per una
política unificadora, homogeneïtzadora i grisa; capoladora de totes les llengües
i cultures que no fossin loficial, Magallón va utilitzar el seu art per salvaguardar
la idiosincràsia mallorquina. Les seves pageses eren lúnica resistència que els
permetia el govern per mantenir viva lessència duna illa (així com feren Josep
Planas i Coll Bardolet) que es transformava a passes gegantines.
Aquest llibre, a més de les serigrafies de Salvador Magallón, és el retrat de la
generació de joves dels anys seixanta, setanta i vuitanta, però que també es fa
extensiva a les següents generacions mallorquines. Una joventut preparada,
il·lusionada i amb grans esperances que mirava el futur amb la certesa que
Mallorca era el seu món. A través daquestes pàgines, revivim la lluita i la passió
duns joves que creien fermament que no hi havia res millor que la seva terra i
que, precisament per això, valia la pena lluitar-hi fins al final.
Una crònica que uneix lart industrial, la memòria sentimental dun món que ja
no tornarà, fagocitat per la globalització i les xarxes socials, i el compromís amb
la identitat dun poble.
