Strappo seguit de Pare Aforístic o Galatea a la paret és les dues cares duna mateixa moneda. A Strappo, a través duna narració ficcionalitzada del descobriment de la capella de Sant Climent de Taüll, configure un llenguatge i un imaginari poètic que em permet, a la segona part, explorar la tensió entre dos personatges ficcionals i arquetípics. Un encarna, a través de laforisme i lafirmació, el logos patriarcal. Laltra, vol parlar des de la crepuscularitat o la llengua desmembrada, des de lécriture féminine. Val a dir que aquest és el relat dun fracàs.
