Tan bonica i tirana es un llibre de capes. La primera i visible: un amor desbocat dintensitat hiperbolica que es diu amb un ritme nerviós, amb una llengua subordinada i amb uns poemes en prosa contundents i enigmàtics, a vegades barrocs i a vegades directes. Despres, sense jerarquia possible, el llibre es aixo: una reflexió sobre la malaltia invisible (la del cap que col·lapsa i la del cor destrut); un tribut poliamorós a lamistat que fa el món menys cruel i mes just; una historia en que es parla de cultura i dhumans a traves danimals i a traves de la terra; un viatge pel roig, per la justícia social i lesquerra; i, finalment, la sospita convençuda i constant que allo que explica lexistencia complexa, la revolució de la identitat i els conceptes i la concreció de les coses es el desig, un moviment que en el llibre de Blanca Llum Vidal es contradictori i salvatge, emancipador i despietat, duna ambigüitat radical, tan transparent com obscur, tan bonic com tirà.
