Tots busquem la nostra Tasmània, un lloc on sentir-nos segurs.
La nova obra mestra de Paolo Giordano: una novel·la sobre el que ens passa i no podem explicar-nos.«El millor llibre de l'any? Tasmània, de Paolo Giordano.» Corriere della Sera
Novembre del 2015. El narrador, un periodista de formació científica, ha viatjat a París per cobrir una cimera sobre el clima pocs dies després dels atemptats jihadistes. La crisi que plana en l'ambient de la ciutat sembla el reflex d'una crisi més íntima: la que travessa la relació amb la seva parella, Lorenza.
I mentre busca un sentit a tot el que està vivint, a les seves pors, als seus dubtes, i prepara un llibre sobre els efectes radioactius de la bomba atòmica, es troba amb personatges que seran més rellevants del que sospita: un amic que s'acaba de separar, un climatòleg expert en núvols, una reportera de guerra o un capellà que ha trobat la felicitat on mai hauria imaginat.
Una de les coses que casualment descobreix és que, en cas que hi hagi una catàstrofe global, l'illa de Tasmània és un dels millors llocs del món on refugiar-se. Perquè la seva crisi existencial, en realitat, no és només seva: és la de tots nosaltres, la de la nostra generació i la del planeta.
«Un llibre bonic i important, potser la novel·la definitiva sobre tot allò que ens passa i no podem explicar-nos.» N. H. Cosentino, Corriere della Sera
«No és només una novel·la, perquè és massa moderna per ser una novel·la clàssica. [...] És un llibre que conté altres gèneres: periodisme, reportatge, assaig, autoficció. El lector se sent feliç en ser transportat amb lleugeresa als seus abismes més profunds.» A. Benini, Il Foglio
«Un retrat honest, vulnerable, a vegades dolorós, del que significa l'existència de l'ésser humà avui dia i en la nostra època.» Het Parool
