Des duna habitació a Barcelona, Joana Serra de Gayeta escrigué un conjunt de relats breus en els que hi impregna la melangia i tristor duna estudiant que viu allunyada de casa: Veuràs volar les papallones, Deu quilòmetres i una nit o Allò que cantava al jardí no era una òliba
Aquestes petites peces dorfebreria literària que reuneix Taules de marbre (Premi Ciutat de Manacor 1974) constitueixen un retrat generacional profundament introspectiu, en què lautora, tot i la seva joventut, descriuria amb precisió el món interior duns personatges guiats pels estímuls sensorials: el gust de lherba, els colors redescoberts de nou, el tacte fred duna taula de marbre
En aquesta nova edició shi incorpora el relat Nosaltres esperàvem Míster Marshall (1976), relat que ens porta al món subtil i retorçat de la infància, però també el despertar duna illa que portava en la seva pell la marca duna guerra massa recent.
Quatre dècades després, la vigència i lestil de Joana Serra de Gayeta àgil, descriptiu, emocionant permeten reivindicar-la com una de les veus més completes de la narrativa contemporània de les Illes Balears.
