Lluny de ser la lluita callada per la perdurabilitat, Thálamos és la voluntat doblit; no la de ser oblidat pel món que potser ens ha estat ignorant des de sempre, sinó per la persona estimada, per la persona vital. Un oblit lleial, noble, magnànim: un deixar anar, un deixar partir a qui sen va. La culminació de lamor es manifesta en la generositat de desaparèixer, de dissipar-se per deixar tot lespai i tot el temps a la vida. La voluntat de no ser sobrer quan hom ja no hi és. Un despreniment existencial que lleva tot llastre a lexistència.