D'Hendaia a Errenteria, de Sant Sebastià a Pha Ngan, les protagonistes d'aquests contes comparteixen la necessitat d'afrontar un conflicte íntim que les ofega en silenci. «Poques vegades m'he sentit tan contenta com la primera vegada que vaig entrar per la boca d'aquell forat», diu una d'elles, mentre recorda també les restes de terra que li van quedar enganxades sota les ungles després de cavar amb les seves pròpies mans: potser l'única manera que va trobar de desenterrar la veritat. En aquests relats, Eider Rodriguez desplega tota la seva potència narrativa i ens mostra com, a vegades, un objecte quotidià o un petit gest ens poden despertat de la letargia. A Tot era el mateix forat hi ha frases que no es diuen mai, un furt menor, matins desmenjats al costat d'un amant i l'absència d'unes magdalenes.
