Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet dhaver estat escrites amb màquina descriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor dun escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de lofici». Vet aquí que La primera pedra (1990), Linstint (1992) i Sentimental (1995)que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresaes passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades duna mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer duna història aparentment senzilla el punt de partida dun relat tan brillant com distintiu de lautor.
