Quantes coses sap una mare? Quantes en calla, quantes en diu, en quantes coses menteix? Mentre les mares viuen, els fills som fills per sobre de tot. Pengem de les nostres mares com lescalador del seu mosquetó, no importa ledat, no importa la distància. Si fins a la seva mort manen els seus gens, després de la seva mort mana labsència. «Si la mare em veiés », «La mare estarà rient, segur», «Què pensaria la mare daixò?». Parlem amb elles quan ningú ens veu, perquè sabem que hi són, encara que no les vegem. Sabem que són eternes.
