Antologia de la poeta grega Kiki Dimoulà.
«Dimulà se serveix de les paraules per mantenir-se dreta sobre la corda. Com una acròbata, llança les paraules a laire, amb el cap cot i moltes a la vegada, mentre el públic conté la respiració, per atrapar-les en el darrer moment. Dimulà canvia la identitat de les paraules, els adjectius esdevenen verbs, els noms, adverbis. Anarquista dels mots, es venja a través de
la llengua de totes les absències, de totes les soledats, de totes les pors que la vida li ha infligit. Per això, la seva poesia és tan excepcional que Eurydice Trichon-Milsani, traductora de la seva obra al francès, la considera sense precedents i, molt probablement, sense seguidors.»
Quim Gestí (del pròleg)
