Quan el protagonista de Lluna creixent sobre el Tàmesi acaba d’acomiadar a l’aeroport una amant de temporada, septembrina i tempestuosa, una trucada des de Londres li fa saber que el seu pare ha mort. La notícia indesitjada prem les tecles de la memòria i fa desfilar davant nostre tota una vida —la del pare— excepcional, agitada, viscuda amb una intensitat emocional que provoca l’admiració del fill.
En aquesta obra, Gabriel Janer Manila combina, amb l’elegància a què ens té acostumats, una prosa altament lírica i mesurada amb una narració a estones brutal, crepuscular, capaç de submergirse en les profunditats dels misteris de la vida i de la mort.
