Paula Bonet és una de les artistes amb més potencial del nostre país, és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Ha visitat Rata Corner en diferents ocasions: el novembre de 2017 visitava per primera vegada Palma per presentar La Sed (Lunwerg), i el febrer de 2018 tornava acompanyada per Aitor Saraiba per presentar Por el olvido, i el novembre de 2018 per presentar Roedores | Cuerpo de embarazada sin embrión i realitzava una intervenció al mostrador de la nostra llibreria.
La seva darrera visita va ser l'octubre de 2019 per realitzar un taller d'il·lustració editorial al nostra nou espai i esperam amb moltes ganes que torni ben aviat.
El seu treball es centra en la pintura a l’oli, el gravat i la il·lustració. Ha exposat a Barcelona, Madrid, Oporto, París, Londres, Bèlgica, Urbino, Berlín, Santiago de Xile, València, Miami i Mèxic.
La seva obra, carregada de poesia i bolcada en les arts escèniques, la música i la literatura, culmina amb la publicació de diferents llibres dels que és autora tant del text com de la imatge. Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End , 813 –un homenatge a l’obra i a la figura del director francès François Truffaut- i La Sed -un llarg poema en clau feminista-, són els seus projectes més coneguts.
L’abril de 2017 publica Quema la memoria , un cançoner il·lustrat on el seu univers es fon amb el del cantautor The New Raemon. El juny del mateix any s’edita Escribe con Rosa Montero, un quadern publicat per Alfaguara on l’escriptora dóna les claus per a aprendre a escriure ficció.
El març de 2018 publica Por el olvido, un cant d’amor a la literatura i a l’amistat, a Roberto Bolaño i la seva novel·la “Los detectives salvajes”, un treball a quatre mans amb l’artista Aitor Saraiba.
Acaba de publicar Roedores | Cuerpo de embarazada sin embrión(Literatura Random House, 2018), un llibre amb format de diari acompanyat d’un animalari pintat en el qual s’intenta comprendre la corporeïtat de l’absència per il·luminar una d’aquestes construccions aixecades entre tenebres per tantes dones. Roedores | Cuerpo de embarazada sin embrión dona veu al silenci, trenca un tabú i normalitza una realitat tan comú com la de l’avortament espontani.
El 2019 publica pintures i gravats en l’edició il·lustrada d’El año del pensamiento mágico (Literatura Random House) de Joan Didion.
La anguila és, d’una banda exposició de pintura (La Nau, Universitat de València, setembre 2020) i per un altre una novel·la (Editorial Anagrama, febrer 2021). Les pintures i el text assenyalen aquella agressió que hauria de ser òbvia però que és molt difícil de mostrar perquè és preservada per la nostra manera habitual d’actuar: els atacs als quals aquest context sotmet als cossos de les dones, com les maternitats, les herències, un lèxic que nomena en masculí, la toxicitat de moltes relacions familiars, el tèrbol de les relacions d’una amb si mateixa i l’evidència -també normalitzada pel context- d’agressions molt més radicals, les que succeeixen en els llocs de poder i que normalment són executades per aquell que sap que el món està fet a la seva mida i que pot caminar tranquil·lament, campant al seu aire.
