Aquest llibre pretén esbrinar quina ha estat lalimentació dels mallorquins, a partir sobretot de lEdat Moderna, i parlar del canvi gradual i sense traumes realitzat després del descobriment dAmèrica.
La cuina popular, pobra, inevitablement austera i amb lobjectiu de la subsistència, basada en el pa de mestall, els llegums i la ceba, acollí amb entusiasme el pebre, la patata, la tomàtiga i, especialment, el coent que aplicà a la sobrassada, que cobrà color.
Aquella cuina la pobra i la de senyors farcida dinfluències de pobles propers, configurà la seva identitat de mica en mica. Potser el seu moment de glòria fos a finals del segle xix i la primeria del xx. A més, a mesura que es superava un analfabetisme quasi endèmic, sanava popularitzant el gènere de receptaris i llibres de cuina. Però a la segona meitat del segle xx, malgrat un gran esforç creatiu, investigador i divulgador, sinicia una decadència que es va accelerant a mesura que creix el turisme de masses i la immigració.
Obra guanyadora del II Premi Font i Roig dassaig (2016)
