El lector que senfronti a aquest llibre i que ja conegués alguns dels trets de la meva escriptura potser sestranyarà de trobar en la primera part tres poemes extensos (potser, també, intensos?), descriptius, molt conceptuals, a frec, tal vegada, del discurs reflexiu. No hi ha res destrany, penso. Simplement, es tracta duns textos que van néixer, sobtadament, en hores crepusculars, girant el cap enrere, tractant de fer inventari de tot allò après, si era après, al llarg duna vida que ha transitat entre la reflexió i lacció. De fet, els tres poemes insisteixen a voler dir el mateix que el conjunt de lobra anterior i de la posterior, però duna manera menys velada: dir una vida a través de la transparència duns textos; perquè, com va ensenyar Eckhart, allò que és transparent no sembla mai que participi de la naturalesa de la llum ni es veu que brilli si no shi ajunta algun objecte opac. I aquest objecte opac és, naturalment, el poema.
Quant als textos de Microgrames es tracta dun work in progress conjunt amb lartista visual Alícia Casadesús; un treball començat fa uns dos anys i que, per ventura, encara continua. Aquesta escriptura seria, doncs, un aturar-se per passar comptes del que hem fet. No es tracta duna ècfrasi sinó més aviat lintent comú de cercar un cap de fil enmig de la boira amb el quals continuar avançant: teixint i desteixint.
Les dues parts, aparentment diverses, són memòria: contenen el que he anat escrivint des de sempre, perquè la poesia sempre és memòria fragments, retalls, mostres dallò llegit, escrit i viscut: de llibre en llibre tan sols resten les traces, gairebé invisibles, dun itinerari on es pot percebre tota una vida.