Lantologia abraça un període duns trenta cinc anys. La componen poemes dels diferents llibres que he publicat, a més dun poema (Hora baixa) que va guanyar la Viola dor i argent als Jocs Florals de Barcelona de lany 1985, dos poemes publicats a la revista Alga i un poema inèdit que pertany al llibre que ara mateix estic escrivint. Cap dels poemes ha estat modificat respecte de la publicació original, llevat dalguna errata tipogràfica. Hi ha poetes que reescriuen els poemes en antologar-los. Jo no. Els poemes formen part de la vida. De la mateixa manera que no puc refer allò que he viscut, no em considero amb el dret de transformar allò que va tenir el seu temps i el seu context. Ho accepto com accepto les arrugues de la pell.
Estic convençut que en làmbit de la poesia passa com amb el llançament dun bumerang, en què el vol de tornada és molt més interessant que el viatge danada. Per això sé que la darrera paraula sobre laventura que AdiA mha convidat a emprendre la tens tu, lectora o lector, que et disposes a actualitzar, a tornar a situar en el present, uns versos que sestaven en el bagul obscur del temps passat. Aquesta és lúnica forma de resurrecció que fins ara conec.
