«Les dones, sí, estan tipes de ser perfectes. Mares equilibrades, cuineres com l'ávia, dones amb gust, excel·lents treballadores, somriures a dojo i muá, muá, petonet que t'engalto». Montserrat Roig és un dels pals de paller de qualsevol história del feminisme catalá. S'ha parlat a bastament i amb prou justícia de la seva ploma tan ben esmolada en l'assaig i la columna periodística, i se n'han fet antologies des d'altres perspectives, peró fins ara no s'havien agrupat posant el focus en el seu pensament feminista. Especialment crítica amb els intel·lectuals masclistes d'esquerres, lluminosa quan ens parla de les seves col·legues escriptores i de l'eterna pregunta sobre la «literatura femenina»... Roig té moltes coses a dir-nos d'una lluita política que viu avui una embranzida vigorosa i que, tristament, sembla que no es pot permetre el luxe d'afluixar en un futur próxim.
