Ens sentim orgullosos de la nostra terra, i dels fruits que en sorgeixen. El vi és un símbol: constància, fe, equilibri, un punt d'agosarament, «fruit de la terra i del treball dels homes»; és un lligam entre allò sagrat i allò terrenal. I un país que és capaç de fer els vins que tenim, és un país que veu el futur amb esperançada il·lusió. Però també, i lligat amb tot el que hem dit, es percep al voltant del vi l'alegria, i l'alegria és optimisme, és felicitat, és plaer, és festa, és gresca, és cridòria, és animació, és estar content, és entusiasme, és eufòria, és exultació, és goig, és gràcia, és jovialitat, és diversió, és jocositat, és riure. Tot això ho comporta el món del vi, des que el cep pren força arrelant-se dins la terra preparada pel seu naixement fins que sorgeix esponerós, i regalima, el suc diví, paladar endins.
