Hi ha llibres daniversaris molt detallats i daltres que no ho són tant. En els més concisos només es va registrar per qui es resava i la donació que es deixava per a tal fi. En altres casos -com el que ocupa aquí a Antoni Pons-, la cura i el nivell excel·lents en el detall són una mina de dades per a lestudiós. Per a lhistoriador de lart importarà tot el que es refereixi al lloc, si el que volem és reconstruir una topografia funerària medieval que, en diferents actuacions i per diferents raons, va ser transformada i profundament alterada del segle xvi en endavant. Restituir un escenari que es vestia amb draps i altres estris, que segons la riquesa gaudia dels seus propis altars i peces daixovar i que, fins i tot, tenia el seu so particular segons els tipus doficis que la fundació funerària hagués deixat estipulada: des de la salmòdia del missacantant fins a les peces musicals que havien dacompanyar la celebració. És a dir, que a través de lestudi del fet fúnebre saltam al terreny de certa teoria de la percepció de lobra artística integrada per les seves diferents variants. Al cap i a la fi, una aproximació que intenta ser el més propera possible a la situació de ledifici en temps pretèrits, tot i sabent les inevitables llacunes que la història ens deixa.
