Se li acosta. Li agafa la mà. Per primera vegada des que és allí, ell reacciona, per més que sigui lleument, al seu contacte. Dentrada, un petit sacseig; després, una lleugera pressió; al final, una de ben ferma. Li agafa la mà tan forta com quan ella era petita, quan se lenduia a perseguir coloms per la plaça Vella, quan ell encara era el seu geni de la làmpada meravellosa, quan ell era el seu heroi, el seu únic, gran, invencible heroi, com si a través de la mà, del contacte pell a pell, volgués aferrar-se a la vida.
