Aquest llibre no explica com sescriu una història; aquest llibre explica com sescriuen totes les grans històries que shan escrit i que mai sescriuran, i per què han captivat milions i milions de lectors. És una afirmació tan rotunda com certa.
I per què cal llegir aquest llibre? De ben segur, per dos motius. Primer, perquè aquells que comencen a escriure no hagin de passar pel mateix suplici que va haver de patir al començament lautor de novel·les tan populars com Victus o La pell freda. I segon, i més important, perquè els lectors de Les estructures elementals de la narrativa gaudiran el doble de les lectures, de les pel·lícules i de les sèries televisives.
Per què ens agraden tant, les bones històries? Com simaginen i es creen des del no-res? Com es desenvolupa un argument? Com sarticula correctament una trama? Com ha de començar i acabar una història perquè sigui reeixida? Són preguntes cabdals, perquè, en contra de la percepció més generalitzada que considera les històries com una eina doci sense transcendència, el fet és que sense narrativa moriríem.
Els relats no ens fan ser millors persones, sinó que exerceixen una funció superior: ens fan persones. Penseu en la vostra infància i en els textos que us explicaven com era el món. O en els somnis: el fet narratiu és una pulsió tan poderosa que cada nit... ens expliquem històries a nosaltres mateixos! Per això, a cavall de lantropologia i partir dexemples molt diversos dels relats dels mbuti africans a La metamorfosi de Kafka, de Moby Dick de Melville al Tiburón de Spielberg, del Quixot a Joc de trons, entre daltres, Les estructures elementals de la narrativa revela amb enginy i amenitat el secret de tots els relats que, en paraules de lautor, «fan daquest món, abismalment horrorós, un lloc suportable».
