Als bars, al carrer, dalt duna moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats didiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. Ments preclares és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol ¿Com puc ser tan idiota? demostra que de la idiotesa ningú no se nescapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània amb un final apoteòsic dedicat als idiotes i la intel·ligència artificial.
