Gener de 1812. La guerra del francès es troba en el seu apogeu i Palma és un formiguer de refugiats peninsulars que fugen de les tropes napoleòniques. Els preus senfilen i, mentre les corrupteles abunden, els queviures escassegen. Mals anys per a la gent modesta, per tant. En aquest context, Blai, un taxidermista a locàs de la seva vida, deixa per escrit durant dos anys i mig els seus quefers i reflexions. Unes reflexions tot sovint amargues i destil·lades amb certa recança. Alhora, Blai, empès per uns records que el torturen, també va abocant en el dietari es diria fins i tot que a contracor, empès pels remordiments episodis de la seva vida anterior. En particular els anys en què treballava per a mestre Morella (un artista plàstic molt reconegut a lilla), època en la qual el seu germà gran es va veure implicat en lassassinat dun religiós. Amb tots aquests ingredients, Jaume Pons Lladó basteix un artefacte narratiu potent que, amb un llenguatge sovint lacònic, intimista, que traspua un cert to poètic, reflexiona principalment sobre el pes del passat, el sentiment de culpa i la fugacitat del temps.
