La ruralia de Mallorca, és a dir, gairebé la major part del territori illenc, no s'entén si no és a partir de les possessions. La possessió fou concebuda com a nucli de la vida rural, el vèrtex de l'ordre històric del nostre camp. Ocupava el centre d'explotació i control de la part forana i, com a tal, comptava amb un important grau d'independència en què una minoria de senyors controlaven una copiosa mà d'obra a partir d'una estructura social classista i fèrriament jerarquitzada. Per tot això, la possessió aglutinava una nombrosa pagesia dotada d'un gran saber agrícola i ramader, alhora que els edificis que la composaven es desenvolupaven arquitectònicament al llarg de la història a partir de les necessitats i dins els paràmetres constructius illencs en particular i mediterranis en general.
