L'ensaïmada s'identifica amb Mallorca com cap altre producte de paladar. Illa i ensaïmada no sols comparteixen el mateix imaginari, sinó que a voltes semblen gairebé emulsionar. Josep Pla, autor d'un dels millors textos laudatoris cap a aquest producte, es va qüestionar aquesta ben poc explicable fusió: «Com s'hi han fet els mallorquins per realitzar, en un país tan pesadot, eixut, tosc, de tan poca expressivitat, una tal fina meravella?». L'empordanès, efectivament, tenia raó: una illa que aparentment es mostra dura, poc subtil i en molts d'aspectes primària crea un producte perfecte en la forma i sublim al gust. La resposta possiblement se centra en dos elements. En primer lloc, en els ingredients: summament bàsics i en perfecta harmonia; i en segon, en el temps: l'ensaïmada és un producte d'un poble amb història.
